Tipus de guarda i custòdia: quin és el millor per als fills?

El millor tipus de guarda i custòdia per als fills depèn de múltiples factors específics de cada família, però en general, es considera que la guarda i custòdia compartida és la més beneficiosa per als menors. Aquesta modalitat promou un equilibri en la participació dels dos pares a la vida dels seus fills, afavorint el seu desenvolupament emocional i psicològic.

No obstant això, cada cas s’ha d’avaluar de manera individual per determinar quina és l’opció més adequada. En algunes situacions, la guarda i custòdia monoparental o, fins i tot, l’exercida per un tercer poden ser més apropiades per a garantir el benestar i l’estabilitat dels menors.

Guarda i custòdia monoparental, individual o exclusiva

La guarda i custòdia monoparental implica que un dels pares assumeix la responsabilitat principal de la cura dels fills. Aquesta opció pot ser la més convenient en casos en què un dels pares no està en condicions d’assumir responsabilitats parentals adequades, ja sigui per raons personals, laborals o d’altres. Entre les raons més comunes per optar per aquesta modalitat es troben:

• Desinterès o incapacitat d’un dels pares: En situacions on un dels progenitors mostra un clar desinterès o és incapaç de cuidar adequadament els fills a causa de problemes de salut, addiccions o altres factors, la guarda i custòdia monoparental garanteix que el menor estigui en un entorn segur i estable.
• Conflictes greus entre els pares: Quan hi ha conflictes intensos i constants entre els pares que afecten negativament els fills, la custòdia monoparental pot reduir l’estrès i proporcionar un ambient més tranquil i segur per als menors.
• Situacions de violència domèstica: En casos de violència domèstica, la custòdia monoparental protegeix els nens d’un entorn perjudicial i els proporciona un ambient on es puguin sentir segurs i cuidats.

Guarda i custòdia compartida

La guarda i custòdia compartida permet que tots dos pares participin de manera equitativa en la criança dels fills. Aquest tipus de custòdia és ideal quan tots dos progenitors estan disposats i capacitats per col·laborar en l’educació i el benestar dels fills, proporcionant un ambient equilibrat i enriquidor. Els principals avantatges de la guarda i custòdia compartida són:

• Beneficis emocionals per als nens: Els menors es beneficien de la presència constant dels dos pares, cosa que enforteix els seus vincles emocionals i els proporciona una sensació de seguretat i estabilitat.
• Participació equilibrada dels pares: Tots dos progenitors tenen l’oportunitat d’involucrar-se activament a la vida quotidiana dels seus fills, compartint responsabilitats i decisions importants.
• Millor adaptació dels nens: Els estudis mostren que els nens en custòdia compartida tendeixen a adaptar-se millor a la separació dels seus pares i presenten menys problemes de comportament i emocionals en comparació amb aquells en custòdia monoparental.

La guarda i custòdia compartida es pot organitzar de diverses maneres, depenent de la situació laboral i personal dels pares, així com de les necessitats i preferències dels fills. Alguns models comuns inclouen:

• Residència alterna: Els fills passen períodes alterns amb cada progenitor, per exemple, una setmana amb cadascun. Aquest model requereix una bona coordinació i comunicació entre els pares per evitar problemes logístics i assegurar l’estabilitat dels menors.
• Divisió del temps segons activitats: Els pares poden dividir el temps de custòdia segons les activitats escolars i extraescolars dels fills, assegurant que tots dos participin en els aspectes importants de la seva vida.
• Combinació de models: En alguns casos, es pot combinar la residència alterna amb la divisió del temps segons les activitats, adaptant la custòdia a les necessitats canviants dels fills i dels pares.

Guarda i custòdia partida o distributiva

La guarda i custòdia partida o distributiva es refereix a una situació en què els fills són dividits entre els pares, és a dir, cada progenitor té la custòdia d’un fill o més. Aquesta modalitat és menys comuna i generalment s’aplica a circumstàncies específiques on la convivència entre germans no és possible o quan les necessitats particulars de cada fill així ho requereixen. Algunes opcions per optar per la custòdia partida inclouen:

• Conflictes entre germans: En alguns casos, els conflictes entre germans poden ser tan greus que la millor solució per al benestar dels menors és que visquin per separat, cadascun amb un progenitor diferent.
• Necessitats especials dels fills: Si un dels fills té necessitats especials que requereixen una atenció i dedicació particular que només un dels pares pot proporcionar, la custòdia partida pot ser una opció viable.
• Preferències dels fills: En situacions on els fills tenen edats i maduresa suficients per expressar una preferència fonamentada sobre amb qui volen viure, i aquestes preferències difereixen, es pot considerar la custòdia partida.

Guarda i custòdia exercida per un tercer

Quan cap dels pares no pot assumir la custòdia, ja sigui per incapacitat, absència o circumstàncies adverses, la guarda i custòdia pot ser atorgada a un tercer, com un familiar proper o una persona de confiança. Aquesta mesura busca assegurar que els fills tinguin un entorn segur i estable on es puguin desenvolupar adequadament. Les principals situacions que poden portar a aquesta decisió inclouen:

• Incapacitat dels pares: Si tots dos progenitors estan incapacitats per tenir cura dels seus fills a causa de problemes de salut mental, addiccions, empresonament, entre altres, un tercer pot assumir la responsabilitat de la custòdia.
• Defunció dels dos pares: En el desafortunat cas que tots dos pares morin, la custòdia pot ser atorgada a un familiar proper, com avis, oncles, o fins i tot, a una família adoptiva si no hi ha parents disponibles.
• Situacions d’emergència: En situacions d’emergència on la vida o el benestar dels menors està en perill, la custòdia pot ser transferida temporalment a un tercer fins que es resolgui la situació dels progenitors.

En resum, l’elecció del tipus de guarda i custòdia ha de basar-se en l’interès superior del menor, considerant factors clau com l’estabilitat de l’entorn familiar o la capacitat dels pares per assumir-ne la custòdia.