Diferència entre divorci i separació

La principal diferència entre el divorci i la separació rau en la naturalesa i les conseqüències legals de cadascuna. El divorci és la dissolució definitiva del matrimoni. Això vol dir que, una vegada que el divorci s’ha formalitzat legalment, l’enllaç matrimonial entre els cònjuges es trenca per complet, permetent als dos individus tornar a casar-se si així ho desitgen.

El divorci implica una resolució legal en què s’aborden i resolen aspectes com la custòdia dels fills, la divisió dels béns, la pensió alimentària i, en alguns casos, la pensió compensatòria.

D’altra banda, la separació no s’acaba amb el matrimoni. En una separació, els cònjuges decideixen viure per separat i poden arribar a acords sobre la custòdia dels fills i la divisió dels béns, però legalment segueixen sent marit i muller. Hi ha dos tipus de separació: la separació de fet i la separació legal.

La separació de fet passa quan la parella decideix, sense cap intervenció legal, viure per separat. En canvi, la separació legal requereix una sentència judicial que estableix els termes i condicions de la separació incloent-hi aspectes econòmics i responsabilitats parentals.

Una diferència clau és que la separació, a diferència del divorci, no permet als cònjuges contraure un nou matrimoni, ja que segueixen estant legalment casats. La separació pot ser temporal o indefinida, i en alguns casos, pot servir com a període de reflexió abans de decidir si procedir o no amb el divorci.

Què és estar separat legalment?

Estar separat legalment vol dir que una parella ha decidit viure per separat i ha formalitzat aquesta decisió mitjançant un procés legal. Aquest procés pot involucrar la presentació d‟una sol·licitud davant un tribunal, on es dictarà una sentència de separació legal.

Aquesta sentència establirà els termes sota els quals els cònjuges viuran separats, abordant aspectes com la custòdia dels fills, el règim de visites, la manutenció dels fills i del cònjuge, i la divisió dels béns acumulats i deutes acumulats durant el matrimoni.

La separació legal no dissol el matrimoni, és a dir, que els cònjuges segueixen estant legalment casats. Tot i això, la sentència de separació legal permet a les parts portar vides separades i regulades legalment sense conviure junts.

Què passa si no em divorci?

Si decideixes no divorciar-te, mantindràs el teu estat civil de casat amb el teu cònjuge, la qual cosa té diverses implicacions legals i pràctiques:

• Estat civil: Seguiràs estant legalment casat, cosa que significa que no podràs tornar a casar-te amb una altra persona.
• Drets i beneficis legals: Continuaràs tenint drets i obligacions legals associats amb el matrimoni (beneficis fiscals, drets d’herència, beneficis d’assegurances, etc.).
• Responsabilitats financeres: Seguiràs tenint responsabilitats financeres cap al teu cònjuge, com la manutenció i el repartiment de deutes conjunts.
• Custòdia i manutenció dels fills: Si hi ha fills en comú, seguiràs tenint drets i responsabilitats quant a la custòdia i manutenció dels fills.
• Decisions mèdiques i legals: Com a cònjuge legal, podries tenir dret a prendre decisions mèdiques i legals en nom de la teva parella en cas d’incapacitat.
• Possible reconciliació: Mantenir l’estat civil de casat deixa oberta la possibilitat de reconciliació.

Què passa si una parella se separa però no es divorcia?

Quan una parella se separa, però no es divorcia, mantenen el seu estat civil de casats. Això vol dir que, a efectes legals, segueixen sent marit i dona, encara que visquin per separat i hagin regulat qüestions com la custòdia dels fills i la manutenció. Aquesta situació pot durar indefinidament si les dues parts així ho desitgen, però limita la possibilitat de contraure un matrimoni nou.

Quina pensió cal passar en un divorci?

En un divorci, hi pot haver diverses pensions que han de ser considerades i, en alguns casos, ordenades pel tribunal. Les principals pensions són:

• Pensió alimentària per als fills: Aquesta pensió es destina a cobrir les necessitats bàsiques dels fills menors o dependents.
• Pensió compensatòria: Aquesta pensió està destinada a un dels cònjuges, generalment el que ha quedat en una situació econòmica desfavorable com a resultat del divorci.
• Pensió temporal: En alguns casos, el tribunal pot establir una pensió temporal mentre es resolen tots els aspectes del divorci, proporcionant suport financer a curt termini fins a arribar a un acord definitiu.
• Pensió per discapacitat: Si un dels cònjuges té una discapacitat que li impedeix treballar, pot ser elegible per rebre una pensió destinada a cobrir les necessitats bàsiques i mèdiques.

Quins drets té la dona en un divorci?

En un divorci, una dona té diversos drets que estan dissenyats per protegir el seu benestar i assegurar una transició equitativa després de la dissolució del matrimoni. Alguns d’aquests drets inclouen:

• Custòdia dels fills: La dona pot sol·licitar la custòdia dels fills menors. Els tribunals decideixen sobre la custòdia basant-se en l’interès superior del nen.
• Pensió alimentària: Si se li atorga la custòdia dels fills, la dona té dret a rebre una pensió alimentària de l’altre cònjuge per cobrir les necessitats bàsiques dels fills.
• Pensió compensatòria: La dona pot tenir dret a rebre una pensió compensatòria si es demostra que el divorci la deixa en una situació econòmica vulnerable i desfavorable.
• Divisió de béns: La dona té dret a una divisió equitativa dels béns adquirits durant el matrimoni (casa familiar, comptes bancaris, inversions, propietats, etc.).
• Habitatge familiar: En molts casos, especialment si hi ha fills menors involucrats, la dona pot tenir dret a romandre a l’habitatge familiar, almenys temporalment, per brindar estabilitat als fills.

La separació pot ser un pas previ al divorci o una alternativa per a parelles que, per diverses raons, no volen acabar legalment amb el matrimoni. Tot i això, ambdues opcions tenen implicacions legals i financeres que han de ser considerades acuradament.