Divorci Contenciós, durada i procediment

El divorci contenciós és un procés legal en què les parts no aconsegueixen arribar a un acord sobre els termes de la seva separació, i requereix la intervenció d’un jutge per resoldre els conflictes. Aquest tipus de divorci sol ser més llarg i complicat que un divorci de mutu acord, ja que implica la presentació de proves, audiències i, en molts casos, apel·lacions.

La durada pot variar significativament, però generalment oscil·la entre sis mesos i dos anys, depenent de la complexitat del cas i la càrrega de treball del tribunal. A continuació, s’expliquen els aspectes clau relacionats amb la durada, els costos i els resultats possibles d’un divorci contenciós.

Quant de temps triga un divorci contenciós?

Un divorci contenciós pot trigar entre sis mesos i dos anys a resoldre’s, depenent de la complexitat del cas i la càrrega de treball del jutjat. La durada exacta varia segons múltiples factors:

• Càrrega de treball de jutjat: La quantitat de casos que maneja el jutjat pot afectar significativament el temps de resolució. Jutjats amb alta càrrega de treball poden tenir terminis més llargs per programar audiències i emetre errors.
• Complexitat del cas: Els casos que impliquen disputes complexes sobre la custòdia dels fills, la divisió de béns, o la pensió alimentària solen trigar més temps a resoldre. La necessitat de presentar proves detallades i de fer avaluacions per pèrits també pot perllongar el procés.
• Disponibilitat de proves i testimonis: La recopilació de proves i la disponibilitat de testimonis poden afectar la rapidesa amb què es poden dur a terme les audiències. Si cal esperar la disponibilitat de testimonis clau o obtenir documents importants, el procés es pot endarrerir.
• Col·laboració entre les parts: La disposició de les parts a cooperar ia arribar a acords parcials pot accelerar el procés. Tot i això, si ambdues parts mantenen posicions inflexibles i recorren constantment a apel·lacions, el procés es pot estendre considerablement.
• Nombre d’apel·lacions: Cada apel·lació pot afegir mesos addicionals al procés, ja que implica la revisió de les decisions per instàncies superiors. Les apel·lacions poden perllongar el procés, especialment si una de les parts no està satisfeta amb les decisions intermèdies.
• Intervenció de pèrits: En molts casos, cal comptar amb la intervenció de pèrits en àrees com la valoració de béns, l’avaluació psicològica dels menors, o la determinació d’ingressos. Aquests informes poden trigar a elaborar-se i són fonamentals per a la decisió final del jutge.

Qui paga les despeses d’un divorci contenciós?

En un divorci contenciós, els costos poden ser significatius i solen incloure honoraris d’advocats, taxes judicials, costos de pèrits i altres despeses relacionades. La responsabilitat daquests costos pot variar depenent de múltiples factors i de les decisions del jutge. Aquí es detalla com se solen distribuir les despeses:

• Honoraris d’advocats: Generalment, cada part és responsable de pagar els honoraris del vostre advocat. Els honoraris poden ser alts, especialment si és cas és llarg i perllongat.
• Taxes judicials: Els costos associats a la presentació de documents al tribunal i la realització d’audiències solen ser pagades inicialment per la part que presenta la sol·licitud de divorci. El jutge pot decidir que els dos cònjuges comparteixen costos o que un assumeixi una proporció més gran de les taxes.
• Costs de pèrits: Solen ser costos coberts per la part que sol·licita la intervenció del perit. Tot i això, el jutge pot ordenar que els dos cònjuges comparteixin aquests costos si considera que la intervenció beneficia les dues parts.
• Despeses administratives i de notificació: Inclouen els costos de notificar a l’altra part sobre el procediment judicial i altres despeses administratives relacionades amb la gestió del cas. Solen ser assumits per la part que inicia el procés de divorci, encara que el jutge pot decidir una distribució diferent.
• Compensació de despeses: En alguns casos, el jutge pot ordenar que una de les parts compensi a l’altra part o la totalitat de les despeses legals, especialment si una de les parts té una capacitat financera significativament més gran.
• Costos addicionals i multes: Si alguna de les parts actua de mala fe, presenta reclamacions frívoles o retarda el procés deliberadament, el jutge pot imposar costos addicionals o multes a aquesta part.

Qui perd en un divorci contenciós?

En un divorci contenciós, el concepte de “perdre” no s’aplica de manera simple, ja que el procés afecta totes les parts involucrades de diverses maneres. No hi ha guanyadors, tots són perdedors. No obstant això, es pot considerar que els grups següents perden de diferents maneres:

• Tots dos cònjuges: Tant l’espòs com l’esposa es poden considerar perdedors en un divorci contenciós a causa de l’estrès emocional, el desgast financer i el temps invertit en el procés.
• Els fills: Els fills són sovint els més afectats en un divorci contenciós. El conflicte perllongat i les disputes obertes entre els pares poden generar un ambient d’inestabilitat, estrès, inseguretat i ansietat.
• La família i els amics: Els familiars i amics es poden veure implicats i afectats pel divorci contenciós. Poden sentir-se obligats a prendre partit o bé donar suport emocionalment a un dels cònjuges, generant tensions i ruptures en les relacions familiars i d’amistat.
• El sistema judicial: Els casos de divorci contenciós poden sobrecarregar el sistema judicial, ocupant temps i recursos que podrien ser utilitzats per a altres casos.

La millor manera de minimitzar dany emocional, costos i pèrdues de tota mena és buscar solucions amistoses i col·laboratives sempre que sigui possible, i recórrer a un divorci contenciós només quan no hi hagi una altra alternativa viable.