Herències – conjunt de béns i obligacions
L’herència té a veure amb el conjunt de béns i obligacions que deixa una persona a l’hora de morir.
La declaració on es disposa el destí dels béns d’una persona a morir a favor d’uns hereus concrets és el que anomenem testament.
Segons el Codi Civil de Catalunya, l’hereu succeeix a tot el dret del seu causant. Conseqüentment, adquireix els béns i drets de l’herència, se subroga en les obligacions del causant que no s’extingeixen per la mort, queda vinculat als actes propis d’aquest i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries.
La successió s’obre en el moment de la mort del causant, el lloc on ha tingut el darrer domicili. El jutge competent en matèria successòria és el del darrer domicili del causant i, a falta de lúltim domicili conegut, el del lloc on es troba la major part dels béns.
Els fonaments de la vocació successòria són l’heretament, el testament i allò que estableix la llei.
La successió intestada només pot tenir lloc si no hi ha hereu instituït, i és incompatible amb l’heretament i amb la successió testada universal. La successió testada universal només es pot produir en defecte d’heretament.
L’hereu adquireix l’herència deferida amb l’acceptació, però els efectes d’aquesta es retrotreuen en el moment de la mort del causant.
L’hereu que accepta l’herència només en té la possessió si la pren, i s’entén que continua la del causant sense interrupció.