Com puc adoptar a Espanya i Catalunya?

A l’Estat Espanyol hi ha nombroses normes aplicables al tema de l’adopció: internacionals, estatals i autonòmiques. Per això, en un primer lloc haurem d’analitzar quina és la llei aplicable a l’adopció, la qual dependrà bàsicament de la nacionalitat i del veïnatge civil dels adoptants i de l’adoptat.

Al Codi Civil Estatal, l’adopció està regulada als arts. 175 i següents, i al Codi Civil Català en els arts 235.30 i següents. L’adopció es constitueix per resolució judicial, per la qual cosa són els pares adoptants potencials els qui hauran d’iniciar un Expedient de Jurisdicció Voluntària davant els Tribunals per sol·licitar l’adopció del menor (o major d’edat) que pretenguin adoptar.

Cal tenir en compte que si l’adoptat prové d’una entitat pública que ostenta la guarda del menor, aquest ens haurà de presentar prèviament proposta al jutjat exposant la idoneïtat dels potencials adoptants.

D’altra banda, hi ha per a l’adoptant una sèrie de requisits d’edat i de parentiu a tenir en compte: diferència d’edat entre adoptant i adoptat superior a 14 anys; que l’edat de l’adoptant, o un dels dos adoptants, sigui superior als 25 anys; prohibicions d’adoptar certs familiars, o per estar privat de la pàtria potestat, entre d’altres.

Així mateix, els adoptats hauran de ser menors desemparats, en situació d’acolliment preadoptiu. També poden ser adoptats els fills del cònjuge o parella estable de l’adoptant, els orfes parents de l’adoptant i els tutelats pel seu tutor.

L’adoptat podrà ser major d’edat si s’acrediten una sèrie de requisits temporals de convivència o d’acolliment preadoptiu, els quals varien subtilment entre el Codi Civil Estatal i el Codi Civil de Catalunya. Un cop iniciat el procediment, s’analitzarà detalladament el supòsit de fet, on la prova serà un element fonamental.

Durant el vostre curs, hi haurà persones que hauran d’assentir (donar el vostre consentiment), o simplement ser escoltades. Entre elles primordialment hi ha els pares biològics de l’adoptat. No obstant això, hi ha excepcions a aquesta norma, com que els pares biològics estiguin legalment privats de la pàtria potestat, o puguin incórrer en una causa de la seva privació.

De la mateixa manera, els adoptants* seran escoltats o han de prestar el seu consentiment depenent de la seva edat i maduresa. Un cop acreditada la idoneïtat dels pares adoptius, la convivència entre adoptants i adoptands, la seva relació de parentiu o de proximitat, entre d’altres; serem davant de la resolució judicial que constituirà l’adopció.

Evidentment, cada cas és completament diferent, de manera que la realitat subjacent sota cada història, i sobretot en primordial interès del menor, són les peces que desequilibren la balança.

Els efectes de l‟adopció són els de la filiació per naturalesa. A partir de la constitució, la relació jurídica entre adoptant i adoptat serà exactament igual a la que regula la relació entre pares i fills biològics.

De la mateixa manera, produeix efectes en els cognoms, sobre els quals la llei concedeix a l’adoptat un ampli ventall de possibilitats.

“Un pare es fa amb el desig i la determinació amb més seguretat que amb un espermatozoide”
Michel Soulé

“No és la carn ni la sang, sinó el cor allò que ens fa pares i fills.”
J. Schiller

“Tenir fills no el converteix a un en pare, de la mateixa manera que tenir un piano no el torna pianista.”
Michael Levine