Skip to content
matrimonio homosexual derecho de residencia

Els matrimonis homosexuals aconseguiran els mateixos drets de residència a tota la UE

  • Jordi Bombí Vilaseca

Hi ha avenços en múltiples aspectes, però encara no són suficients. Parlem dels drets de les persones que integren el col·lectiu LGTBI, que han patit durant anys la vexació i el mirament d’una societat que encara estava estancada. Afortunadament, la mentalitat ha canviat considerablement i aquest tipus de situacions han disminuït considerablement. El Tribunal de Justícia de la UE, ha fet un pas més en tot això.

Si vols saber quina ha estat, no et perdis aquest article.

Mateixos drets de residència a la Unió Europea per a tothom

Els matrimonis del mateix sexe, tindran els mateixos drets de residència a la Unió Europea que els heterosexuals. Aquesta situació, ocorrerà fins i tot en aquells països on aquestes unions, per desgràcia, no siguin legals. Així ho ha dictaminat el mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Així, la decisió dels magistrats permetrà a les parelles gais on un sigui extracomunitari, poder mudar-se a un altre país dels 28 sense cap mena de restricció. la Cort ha conclòs així: “Encara que els Estats membres tenen llibertat per autoritzar o no el matrimoni homosexual, no poden obstaculitzar la llibertat de residència d’un ciutadà de la Unió denegant el cònjuge del mateix sexe, extracomunitari, la concessió un dret de residència”.

Quin va ser l’origen?

Aquesta sentència suposa una victòria per als defensors dels drets dels homosexuals davant de governs que són més conservadors del continent. Aquest cas té el seu origen en una denúncia que va ser presentada per Adrián Coman, d’origen romanès i el seu marit, Claibourn Hamilton, nord-americà. A través d’Internet van començar una relació el 2002 i es van casar a Brussel·les 8 anys després. Aquí, Coman treballa com a expert en drets humans al Parlament Europeu. 2 anys després, van sol·licitar a Romania el permís de residència, però la capital va rebutjar la sol·licitud en al·legar que no es pot obtenir la residència en no reconèixer les unions homosexuals. Sense aquest permís, els ciutadans de fora de la UE no tenen permès estar més de 3 mesos als Vint-i-vuit.

La parella, va denunciardavant els tribunals la discriminació davant dels matrimonis homosexuals pel fet de no gaudir del mateix dret a la lliure circulació a la UE. Van decidir marxar a Nova York, però van mantenir el procés judicial obert perquè altres en la seva mateixa situació no s’haguessin d’enfrontar al mateix en un futur.

La insistència ha donat els seus fruits 5 anys després. L’any 2016, el Tribunal Constitucional romanès va remetre l’assumpte als jutges comunitaris, que s’han pronunciat a favor seu en deixar clar que a efectes legals, el terme cònjuge inclou els del mateix sexe. La batalla judicial que ha lliurat aquesta parella, els ha servit per convertir-se en símbols a nivell global per la defensa de la igualtat i sovint són convidats a participar en esdeveniments organitzats per activistes prodrets.

Aquesta fallada suposa un cop per a Romania, però afecta els països comunitaris que no admeten el matrimoni com a legal. Durant l’audiència que es va celebrar a la Cort de Luxemburg, països com Hongria, Polònia, Letònia i Romania, van defensar la competència dels Estats per decidir sobre això, però els jutges no han avalat aquesta tesi. A partir de ja, si un ciutadà europeu contreu matrimoni amb algú que no pertany a la UE, té dret que la seva parella es mudi amb ell o ella a qualsevol dels Vint-i-vuit Estats membres, encara que la llei del país no reconegui el matrimoni homosexual.

Aquesta decisió augmenta el fet que Brussel·les se separi de països del Centre i Est d’Europa, que no accepten que la UE es fiqui en segons quins assumptes domèstics. 22 dels 28 Estats de la UE, observen el matrimoni homosexual o qualsevol forma d’unió civil a les seves lleis. Únicament Letònia, Eslovènia, Romania, Bulgària, Lituània i Polònia, ho prohibeixen o bé, no ho arriben a acceptar.

Bones notícies perquè la igualtat de les persones sigui un fet. No obstant això, tal com advertim a l’inici de l’article, encara queda molt camí per recórrer, especialment als països esmentats anteriorment.

Jordi Bombí Vilaseca

Back To Top