Consells i reflexions d’un advocat per als clients futurs

Ha acudit mai a algun advocat? Si la seva resposta és afirmativa, podria assegurar amb pràcticament absoluta certesa que vostè llavors tenia un problema. I és que la nostra societat actual ja assimila la figura de l’advocat a “problemes”. És veritat que moltes vegades el problema sorgeix sense haver pogut fer res per evitar-ho, però en la gran majoria, la principal causa del problema és el desconeixement i la manca de preparació prèvia.

D’una banda hi ha el client “que no en sabia res” i “que no entenia res” i que s’ha vist desembocat en una contrarietat. A aquest tipus de client, us aconsello sens dubte que pregunteu, que no es conforme. “El meu cunyat que va aconsellar que…”, “Vaig llegir una vegada que jo podia…”, “Però no és obvi i lògic que ell no pot…?”, etc. Doncs sento dir-li que ni el seu cunyat és advocat i coneix la realitat als jutjats, que no s’ha de creure un tot el que llegeix, i que la llei i la justícia no són sempre justes.

El coneixement (real), és poder, i si vostè farà alguna cosa o es planteja fer alguna cosa important (casar-se, signar un contracte, etc.), consulteu el vostre advocat. Aquesta consulta, serà una classe teòrica exprés d’alguna cosa que el vincularà de per vida, o per molt de temps. Preocupeu-vos de si mateix, responsabilitzeu-vos, invertiu en vosaltres, i consulteu un advocat. Allí podreu conèixer tot el que ha de prevenir i tot el que podria passar, en qualsevol ocasió. Aquesta informació ja la tindrà vostè per sempre, i repeteixo, el coneixement és poder.

D’altra banda hi ha el client curiós. Aquell que investiga sobre el tema i t’aporta la solució. Això està perfecte, i és mostra de la seva responsabilitat amb el problema, però no sempre és suficient. La veritat és que a internet hi ha massa informació falsa, i la que sí que és certa, no es complementa amb la realitat als Jutjats, informació, que moltes vegades, només anys d’experiència poden atorgar.

“Si… tot això ho comptes per captar clients, però els advocats només mireu la vostra butxaca, a costa de la nostra”. Malauradament s’ha d’admetre que hi ha una gran part que sí, a més que mai no s’ha de generalitzar. És cert que al món d’advocacia hi ha molt “voltor”, molt gandul que només busca estendre el palmell de la mà mentre es pren un cafè. Els advocats haurien de ser honestos, i exposar la realitat del problema al client, i no pretendre anar a judici des de la primera visita. El judici ha de ser la darrera opció, i la prioritat de l’advocat la plena satisfacció (real) del client. Així que si un problema es pot solucionar negociant, aquesta hauria de ser la primera via a provar.

“Els honoraris dels advocats són alts”, però té un perquè que el client no veu o que moltes vegades no comprèn, com passa amb molts altres oficis, sobretot en què la matèria grisa és la que fa la feina dura. L’advocacia és una carrera de fons, progressiva i d’estudi incessant. Per molts casos iguals que hagi vist un advocat, cada cop ha d’investigar possibles sentències noves que parlin de la qüestió, noves fórmules, noves teories d’estudiosos del dret, etc. Aquest és l’advocat que tindrà cura de vostè. El coneixement és imprescindible, és veritat, però pot arribar més a fer per vostè l’interès, la curiositat i la investigació del seu advocat.

Tot això és la utopia del que hauria de ser, però la realitat continua sent la mateixa: els clients vénen amb problemes que no han previst i cal fer-ho tot el possible per ells. “I si et ve com a client -el dolent de la pel·li-?” Normalment no hi ha un dolent o un bo absolut, sinó que les dues cares de la moneda tenen la seva part de raó i argument, i aleshores depèn de la destresa de l’advocat a jugar les seves cartes.

L’advocat ha de tenir cura de vostè, aconsellar-lo entre diverses opcions, entre totes les alternatives possibles i per haver-hi, i arribar a la solució més idònia segons els seus interessos concrets. I per això cal confiar en l’altra persona. La relació advocat-client ha de basar-se en la confiança, ja que no té sentit posar el teu “gran” problema en mans d’algú en què no confies. Com els metges i psicòlegs amb els pacients. El seu advocat ha de demostrar coneixement i experiència en la matèria, però també honestedat. Que li expliqui realment l’abast i les solucions de la seva disputa.

Els advocats també són persones, com els amics. Busqui’s un advocat que sigui com aquell amic que et treu de les dificultats perquè sap molt de la vida, que es prepara, estudia i que està sempre atent. I deixi d’escoltar l’amic espavilat que s’adorna amb llargues frases buides de contingut, que fan assentir el que desconeix del que se’l parla.