skip to Main Content

Consulta Online

935 00 83 83 info@bombi-abogados.es Carrer de Roger de Llúria, 147, 08037 Barcelona
Com Puc Adoptar A Espanya I Catalunya?

Com puc adoptar a Espanya i Catalunya?

A l’Estat Espanyol hi ha nombroses normes aplicables el tema de l’adopció: internacionals, estatals i autonòmiques. Pel que haurem en un primer lloc analitzar quina és la llei aplicable a l’adopció, la qual dependrà bàsicament de la nacionalitat i del veïnatge civil dels adoptants i de l’adoptat.

En el Codi Civil estatal, l’adopció està regulada en els arts. 175 i següents, i en el Codi Civil Català en els arts. 235.30 i següents. L’adopció es constitueix per resolució judicial, per la qual cosa són els potencials pares adoptants qui hauran d’iniciar un Expedient de Jurisdicció Voluntària davant els tribunals per sol·licitar l’adopció de el menor (o major d’edat) que pretenguin adoptar.

Cal tenir en compte que si l’adoptat prové d’una entitat pública que ostenta la guarda de el menor, aquest ens ha de prèviament presentar proposta a l’Jutjat exposant la idoneïtat dels potencials adoptants.

D’altra banda, existeixen per al adoptant una sèrie de requisits d’edat i de parentiu a tenir en compte: diferència d’edat entre adoptant i adoptat superior a 14 anys; que l’edat de l’adoptant, o un dels dos adoptants, sigui superior als 25 anys; prohibicions d’adoptar a certs familiars, o per estar privat de la pàtria potestat, entre d’altres.

Així mateix, els adoptats han de ser menors d’edat desemparats, en situació d’acolliment preadoptiu. També podran ser adoptats els fills de l’cònjuge o parella estable de l’adoptant, orfes parents de l’adoptant i els tutelats pel seu tutor.

L’adoptat pot ser major d’edat si s’acrediten un seguit de requisits temporals de convivència o d’acolliment pre-adoptiu, els quals varien subtilment entri Codi Civil estatal i el Codi Civil de Catalunya. Un cop iniciat el procediment, s’analitzarà detalladament el supòsit de fet, on la prova serà un element fonamental.

Durant el seu curs, hi haurà persones que hauran assentir (donar el seu consentiment), o simplement ser escoltades. Entre elles primordialment es troben els pares biològics de l’adoptat. No obstant això, hi ha excepcions a aquesta norma, com que els pares biològics estiguin privats legalment de la pàtria potestat, o puguin incórrer en una causa de la seva privació.

De la mateixa manera, els adoptands * seran escoltats o han de prestar el seu consentiment depenent de la seva edat i maduresa. Un cop acreditada la idoneïtat dels pares adoptius, la convivència entre adoptants i adoptands, la seva relació de parentiu o de proximitat, entre d’altres; estarem davant la resolució judicial que constituirà l’adopció.

Evidentment, cada cas és completament diferent, de manera que la realitat subjacent sota de cada història, i sobretot a primordial interès de el menor, són les peces que desequilibren la balança.

Els efectes de l’adopció són els de la filiació per naturalesa. A partir de la seva constitució, la relació jurídica entre adoptant i adoptat serà exactament igual a la que regula la relació entre pares i fills biològics.

De la mateixa manera, produeix efectes en els cognoms, sobre els quals la llei concedeix a l’adoptat un ampli ventall de possibilitats.

“Un pare es fa amb el desig i la determinació amb més seguretat que amb un espermatozoide.”
Michel Soulé

“No és la carn ni la sang, sinó el cor el que ens fa pares i fills.”
J. Schiller

“Tenir fills no el converteix a un en pare, de la mateixa manera en què tenir un piano no el torna pianista.”
Michael Levine

Back To Top