Saltear al contenido principal
Consells I Reflexions D’un Advocat Per Als Seus Futurs Clients

Consells i reflexions d’un advocat per als seus futurs clients

Ha acudit algun cop a algun advocat? Si la seva resposta és afirmativa, podria assegurar amb pràcticament absoluta certesa que vostè per aquell temps tenia un problema. I és que la nostra societat actual ja assimila la figura de l’advocat a “problemes”. És veritat que en moltes ocasions el problema sorgeix sense haver pogut fer res per evitar-ho, però en la gran majoria, la principal causa de el problema és el desconeixement i la manca de preparació prèvia.

D’una banda hi ha el client “que no sabia res” i “que no entenia res” i que s’ha vist desembocat en una contrarietat. A aquest tipus de client, li aconsello sens dubte que pregunti, que no es conformi. “El meu cunyat que va aconsellar que…”, “Vaig llegir una vegada que jo podia…”, “¿Però no és obvi i lògic que ell no pot…?”, etc. Doncs sento dir-li que ni el seu cunyat és advocat i coneix la realitat als jutjats, que no ha creure un tot el que llegeix, i que la llei i la justícia, no són sempre justes.

El coneixement (real), és poder, i si vostè va a fer alguna cosa o es planteja fer alguna cosa important (casar-se, signar un contracte, etc.), consulti al seu advocat. Aquesta consulta, serà una classe teòrica exprés d’alguna cosa que li va a vincular de per vida, o per un llarg temps. Preocupis de si mateix, responsabilícese, inverteixi en vostè, i consulti a un advocat. Allà podrà conèixer tot el que ha de prevenir i tot el que podria passar, en qualsevol ocasió. Aquesta informació ia la tindrà vostè per sempre, i repeteixo, el coneixement és poder.

D’altra banda hi ha el client curiós. Aquell que investiga sobre el tema i t’aporta la seva solució. Això està perfecte, i és mostra de la seva responsabilitat amb el problema, però, no sempre és suficient. La veritat és que a internet hi ha massa informació falsa, i la que sí que és certa, no es complementa amb la realitat en els jutjats, informació, que moltes vegades, només anys d’experiència poden atorgar.

“Si… tot això ho comptes per captar clients, però els advocats només mireu la vostra butxaca, a costa d’el nostre”. Desgraciadament s’ha d’admetre que hi ha una gran part que sí, a més que mai s’ha de generalitzar. És cert que en el món d’advocacia hi ha molt “voltor”, molt vague que només busca estendre el palmell de la mà mentre es pren un cafè. Els advocats haurien de ser honestos, i exposar la realitat de el problema a el client, i no pretendre anar a judici des de la primera visita. El judici ha de ser l’última opció, i la prioritat de l’advocat la plena satisfacció (real) de client. Així que si un problema es pot solucionar negociant, aquesta hauria de ser la primera via a provar.

“Els honoraris dels advocats són alts”, però té un perquè que el client no veu o que moltes vegades no comprèn, com succeeix amb molts altres oficis, sobretot en els que la matèria grisa és la que fa el treball dur. L’advocacia és una carrera de fons, progressiva i d’incessant estudi. Per molts casos iguals que hagi vist un advocat, cada vegada ha d’investigar possibles sentències noves que parlin de la qüestió, noves fórmules, noves teories d’estudiosos de el dret, etc. Aquest és l’advocat que tindrà cura de vostè. El coneixement és imprescindible, és veritat, però més pot arribar a fer per vostè l’interès, la curiositat i la investigació del seu advocat.

Tot això és la utopia del que hauria de ser, però la realitat segueix sent la mateixa: els clients vénen amb problemes que no han previst i s’ha de fer tot el possible per ells. “I si et ve com a client -el dolent de la peri-?” Normalment no hi ha un dolent o un bon absolut, sinó que les dues cares de la moneda tenen la seva part de raó i argument, i llavors depèn de la destresa de l’advocat en jugar les seves cartes.

L’advocat ha de tenir cura de vostè, aconsellar entre diverses opcions, entre totes les alternatives possibles i per haver, i arribar a la solució més idònia segons les seves concrets interessos. I per això es necessita confiar en l’altra persona. La relació advocat-client s’ha de basar en la confiança, ja que no té sentit posar el teu “gran” problema en mans d’algú en què no confies. Com els metges i psicòlegs amb els seus pacients. El seu advocat ha demostrar coneixement i experiència en la matèria, però també honestedat. Que li expliqui realment l’abast i solucions de la seva disputa.

Els advocats també són persones, com els seus amics. Busqui a un advocat que sigui com aquell amic que et treu de les dificultats perquè sap molt de la vida, que es prepara, estudia i que està sempre atent. I deixi d’escoltar l’amic espavilat que s’adorna amb llargues frases buides de contingut, que fan assentir a què desconeix del que se li parla.

Volver arriba