Saltear al contenido principal
Herències – Conjunt De Béns I Obligacions

Herències – conjunt de béns i obligacions

L’herència té a veure amb el conjunt de béns i obligacions que deixa una persona en el moment de morir.

La declaració on es disposa la destinació dels béns d’una persona a morir en favor d’uns hereus concrets és el que anomenem testament.

Segons el Codi Civil de Catalunya, l’hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegüentment, adquireix els béns i drets de l’herència, se subroga en les obligacions de l’causant que no s’extingeixen per la mort, resta vinculat als actes propis d’aquest i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries.

La successió s’obre en el moment de la mort de l’causant, el lloc on ha tingut el darrer domicili. El jutge competent en matèria successòria és el de l’últim domicili de el causant i, a manca de l’últim domicili conegut, el del lloc on es troba la major part dels béns.

Els fonaments de la vocació successòria són l’heretament, el testament i el que estableix la llei.

La successió intestada només pot tenir lloc en defecte d’hereu instituït, i és incompatible amb l’heretament i amb la successió testada universal. La successió testada universal només pot tenir lloc en defecte d’heretament.

L’hereu adquireix l’herència deferida amb l’acceptació, però els efectes d’aquesta es retrotrauen al moment de la mort de l’causant.

L’hereu que accepta l’herència només té la possessió si la pren, i s’entén que continua la del causant sense interrupció.

Volver arriba